Joan Margarit: Ja era hora!!

El premi Cervantes ha recaigut moltes vegades en els ídols literaris de les nostres lleixes, els d’aquí, de la redacció. Per ídols classifiquem aquells autors dels quals tenim més de dos llibres i mereixen la nostra estima. A Joan Margarit llegúe, en la meva prospecció per l’expressió del dolor, a traves de Joana. És el llibre en què poemitza el procés de deterioració i mort de la seva filla i el record de com aquells moments viscuts van ser, amb tota la seva tragèdia, viscuts en l’afecte profund i en les curiositats que sempre van compartir. A vegades Joana em recorda una carta escrita a algú que ha mort però en el convenciment que la podrà llegir, és interpretació meva i com tot el propi del gènere poètic mai la idea del lector té res a veure amb la de l’autor. A cadascun li crida el que li crida.

Dos anys després en una de les meves classes els vaig narrar als alumnes una aproximació a Joana. Alguns dies després Berta Flores, una alumna curiosa i amant de la lectura, em va comentar que podria entrevistar a Joan Margarit perquè havia compartit treball professional amb la seva mare. En classe preparem l’entrevista: què li volíem preguntar a un poeta, com escrivia, què pensava del seu ofici. Va ser tota una lliçó d’humanitat fantàstica i divertida per a Berta. Després en classe utilitzem aquests àudios per a saber, per a escoltar, tenia molt de valor, era la primera vegada que un escriptor, un poeta, parlava per a nosaltres. Motivants paraules. Li vam preguntar per un poema en concret: Tancant l’apartament de la platja i ens va explicar que l’havia escrit pensant en la seva filla. Ens vam sorprendre de nou en veure que darrera d’una aparent descripció lírica hi havia un sentiment molt més fort.
L’obra és rica, aparentment senzilla, però seria sempre l’autor que podem recomenar a tots els que diuen que la poesia els costa. Acabo de veure un periodista del país dient que escrivia en les dues llengues el qual a Catalunya és molt significatiu. Res més lluny de la realitat, acabo d’escoltar a la ràdio un enèrgic i saludable Joan Margarit dient: ” No trobareu ni un, ni un sol poeta que no hagi escrit poesia en la seva llengua mare”. Gràcies Joan, una abraçada plena de lletres i ofici.

 

Publicado por Bekaados

En otra vida paciente pastor del valle libanés. Todo cuanto sé lo aprendí en los bares.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: